Aquest 3 de maig celebrem el Dia de la Mare, una data per reconèixer l'amor incondicional, la dedicació i l'esforç diari. Però hi ha maternitats travessades per una realitat que sovint és invisible per a la resta de la societat: la Diabetis Tipus 1 (DT1).
Avui volem posar el focus en l'esforç titànic que suposa la diabetis, visibilitzant tant a les "mames pàncrees" (mares de nens i nenes amb DT1) com a les mares que conviuen amb aquesta malaltia i que, dia rere dia, fan equilibris per cuidar-se mentre cuiden dels seus. Aquest amor inesgotable no només es queda a casa, sinó que es transforma en acció i lluita a través d'associacions com AREDI.
Viure amb Diabetis Tipus 1 implica no tenir vacances. Són 24 hores al dia, 7 dies a la setmana prenent decisions constants: càlcul de racions d'hidrats de carboni, ràtios d'insulina, gestió de l'estrès, l'esport i les malalties intercurrents. És una motxilla invisible plena d'alarmes i xifres.
Són aquelles mares que assumeixen el paper de l'òrgan que ha deixat de funcionar en els seus fills. Això es tradueix en nits sense dormir per corregir una hipoglucèmia a les 3 de la matinada, preocupació constant quan el seu fill és a l'escola o d'excursió, i la difícil tasca d'educar un infant perquè, a poc a poc, sigui autònom en la gestió d'una malaltia crònica. Sostenen emocionalment i físicament als seus fills perquè la DT1 no els posi límits.
Sovint oblidades en els relats sobre cures, aquestes mares s'enfronten a un doble repte. Han de mantenir els seus propis nivells de glucosa estables per tenir l'energia i la claredat mental necessàries per criar els seus fills. Gestionen la por a patir una baixada de sucre severa mentre estan soles amb els petits, i demostren una resiliència admirable, ensenyant als seus fills amb l'exemple què significa la constància i l'autocura.
Tota aquesta preocupació silenciosa i aquest desgast diari necessiten un espai on transformar-se en esperança. És aquí on AREDI (Associació per a la Recerca i Educació de la Diabetis) esdevé l'entitat ideal per involucrar-s'hi.
Per què tantes mares trien sumar els seus esforços a AREDI?
Un objectiu clar: La cura de la Diabetis. El gran anhel de qualsevol mare tocada per la DT1 és que, algun dia, la malaltia sigui història. AREDI destina els seus esforços a finançar i impulsar projectes de recerca científica que ens apropin a una cura definitiva i a millorar la qualitat de vida dels pacients.
La força del Voluntariat. AREDI és una associació que es defineix pel seu teixit humà. Està impulsada per persones que coneixen la malaltia de primera mà. Les mares hi troben un espai on no estan soles, unint forces de manera voluntària i altruista per organitzar esdeveniments, captar fons i conscienciar la societat.
Comunitat i Empatia. Involucrar-se a AREDI vol dir envoltar-se de persones que "parlen el mateix idioma". No cal explicar per què estàs cansada un matí; la comunitat ho sap. Aquesta xarxa de suport és vital per sostenir la càrrega mental de la malaltia.
Aquest Dia de la Mare, el millor reconeixement que podem fer a totes les mares que planten cara a la Diabetis Tipus 1 és unir-nos a la seva lluita. Des d'AREDI, convidem a tothom —familiars, amics i societat en general— a donar suport a la investigació.
Ja sigui fent-te soci, participant en els nostres esdeveniments solidaris o unint-te al nostre gran equip de voluntariat, el teu gra de sorra és fonamental. Perquè cada fons recaptat per a la recerca és un pas més cap a nits de son ininterromput i un futur lliure de puncions i alarmes.
Feliç Dia de la Mare a totes les lluitadores. Gràcies per no rendir-vos mai i per ser el cor que impulsa la recerca a AREDI.